Les eleccions municipals van deparar a Xàtiva un escenari que alguns preveien, i que altres mai no esperaven o no havien volgut creure. Els comicis van deixar vencedors i vençuts que a mesura que avançava el recompte anaven sent més evidents.
Això sí, la participació va patir una davallada important respecte al 2015. La candidatura ‘in extremis’ d’Alfonso Rus amb el PP fa quatre anys va servir de benzina per a que el 73,52% dels xativins i xativines acudiren a les urnes per canviar el signe dels darrers 20 anys i posar un govern progressista a l’Ajuntament. Aquesta vegada, bé fóra per ressaca Copera, o electoral de fa tan sols un mes, o simplement per manca de ganes, tan sols va votar el 65,46% de l’electorat de Xàtiva.
El PSPV-PSOE ix reforçat
El Partit Socialista es va erigir en el clar guanyador de la nit, assolint els 10 regidors i quedant-se a tan sols un de la majoria absoluta. Una majoria que fins vora el 25% escrutat, havia tingut a la palma de la mà. Però eixe regidor que ballava se n’anà cap a Xàtiva Unida que va recuperar els 5 regidors amb els que partia en aquesta legislatura. Roger Cerdà no sols consolida el seu govern sinó que l’augmenta de forma considerable, amb 1.659 recolzaments més malgrat baixar de forma notable la participació, passant de 4.426 a 6.085, i del 27,36% al 41,5%.
Ara és torn de fer càlculs. Els socialistes tan sols necessiten un regidor per tal d’aconseguir la investidura i governar, i tan sols hi ha dos escenaris tenint en compte que el Partit Popular de Maria José Pla ja ha assegurat que estarà a l’oposició. D’una banda, el PSPV-PSOE podria repetir aliança amb Xàtiva Unida, signant un nou Pacte progressista, però cal tindre en compte que la sintonia no és la mateixa que en 2015, atès una legislatura amb altibaixos en la relació d’ambdós partits, i a una intensa campanya electoral en la que els units han llançat alguna que altra acusació com la de fer política amb l’obertura de la piscina coberta de la Ciutat de l’Esport, o retraure el recolzament del PSPV-PSOE a Susana Díaz a l’hora d’escollir al secretari general de la formació. L’altra opció que pot barallar Cerdà és la de pactar amb Ciutadans, una possibilitat que ja es va posar damunt la taula en les setmanes prèvies a les eleccions, sense cap resposta contundent per cap de les dos formacions. Roger Cerdà va dir al debat de l’IES Josep de Ribera que la seua prioritat era seguir amb el Pacte de Sant Domènec, però les coses poden haver canviat després dels esdeveniments que ha comportat aquesta campanya.
Xàtiva Unida es queda sense èpica
Alguns podríen dir que mantindre 5 regidors en una ciutat com Xàtiva després de quatre anys en el govern municipal (compartit), és ja una victòria, però no ho consideren així els units que portaven mesos preparant una remuntada -amb una despesa important econòmica i humana- que no es va produir malgrat les nombroses idees portades a terme per a tractar de convèncer a l’electorat xativí. Sense la ràbia amb la que els xativins votaren en 2015 per fer fóra a Alfonso Rus del govern municipal, Xàtiva Unida ha perdut 480 vots que han significat un dur colp per a Miquel Lorente i el seu equip.
El grup municipal feia referència a «l’èpica», atenent als 279 vots que els separarien dels socialistes tenint en compte els resultats de les eleccions autonòmiques i fusionant-los amb els que ells van aconseguir en les municipals de 2015. Però la política municipal no entén de lògica, i els resultats aboquen una diferència substancial: 2.809 vots i el doble de regidors d’una formació respecte a l’altra.
Tot passa ara per saber si la formació estaria disposada a aparcar les diferències amb els socialistes per constituir un nou projete progressista per a la ciutat, o per contra preferiran mantenir les distàncies amb un grup amb el qual s’han mostrat contraris durant alguns moments de la present legislatura.
El Partit Popular aguanta els colps
Les enquestes auguraven una desfeta dels populars en les eleccions municipals d’aquest 2019. Bé a costa de Ciutadans, o bé a costa de l’ultradreta, que podia llevar-li un gran nombre d’electors. Finalment el colp no ha estat tan fort. Sí, el Partit Popular de Xàtiva ha perdut muscle respecte a la present legislatura, però passa de 5 a 4 regidors. Pel camí es queden 1.275 vots que han volat cap a altres formacions o s’han quedat a casa. La forta reestructuració i llavada de cara dels populars no ha estat suficient per revertir una situació que va començar a capgirar-se en 2015, després de 20 anys de govern, molts d’ells inclús amb majoria absoluta.
Ciutadans, l’altre gran beneficiat
Després dels socialistes, l’altre gran triomfador de la nit electoral a Xàtiva va ser el partit taronja, que passat d’1 a 2 regidors. Juan Giner revalidarà regidoria (qui sap si ara amb tasques més importants), i ho farà acompanyat d’una altra persona, Maria Beltrán, que s’estrenava en això de la política municipal. 221 vots més que en les darreres eleccions passant del 7,08% al 9,32% dels vots. Ara, Ciutadans pot tindre la clau per al futur govern de la ciutat. No valen més balons fora, i els de Giner hauran de decidir si s’associen amb els socialistes, si els permeten governar en minoria, o si per contra prefereixen continuar a l’oposició.
El nacionalisme valencià es queda orfe
Una de les majors incògnites que deparava la nit electoral a Xàtiva era conèixer què anava a passar amb Compromís, que el passat mes de gener es va partir en dos donant peu a la formació de la Plataforma Per Xàtiva, conformada en gran part per ex-integrants de la coalició després d’abandonar-la en desacord amb la gestió de l’aparell i de la manera de decidir el procés de primàries. La ciutadania ha castigat durament aquesta baralla interna, i ambdós grups es queden sense representació municipal.
En Compromís, amb el candidat més jove de tots els que es presentaven, aspiraven a ser «decissives» en la conformació del govern municipal a l’hora de conformar pactes, però la veritat és que la Coalició ha recollit els pitjors resultats de la seua història, amb 577 vots -perden 1.639 vots-, i es queda fora de l’Ajuntament per primera vegada des de 2003. És hora de fer autocrítica i reestructuració a un partit que, per contra, sí que ha aconseguit bons resultats a altres municipis de la comarca com Canals o la Font de la Figuera, on sí que formarà part del govern municipal.
La Plataforma Per Xàtiva va ser un somni bonic, que es va topar amb la dura realitat de les urnes. Si bé més de 800 persones van recolzar que es poguera presentar a les eleccions locals com a Plataforma ciutadana, a l’hora de la veritat la formació encapçalada per la regidora en la present legislatura, Empar Penadés, tan sols ha aconseguit 370 vots. L’agrupació ciutadana no ha aconseguit trencar el sostre de cristal que continua havent a Xàtiva respecte a les plataformes locals. No obstant, però, des de Per Xàtiva han assegurat que el projecte ha nascut amb la convicció de fer-se fort, i que continuaran treballant de cara a la propera legislatura.
Xàtiva diu ‘no’ a l’ultradreta
L’altra formació que concorria a les municipals i que tampoc ha aconseguit representació municipal és VOX. Xàtiva respira aliviada al veure que l’ultradreta ha trobat tancades les portes de l’Ajuntament, encara que s’ha quedat prop de rascar un regidor, ja que ha estat recolzat pel 4,15% de l’electorat (608 vots). El partit ultradretista havia guardat silenci durant gran part de la campanya electoral, sols interromput per participar en debats com el del comerç local organitzat per ADEXA i Cope o el de les falles que va proposar la Junta Local Fallera, en els que va demostrar no tenir un projecte de ciutat, fent referència tan sols a les consignes que el partit exposa a nivell nacional (com la lluita contra la immigració), però sense entrar en propostes locals per millorar la ciutat.
Les enquestes vaticinaven que VOX podia entrar al consistori xativí, i algunes inclús li donaven dos representants municipals. Finalment la formació ha estat la quinta força, el que no deixa de ser preocupant de cara a un futur en el que les idees que defensen poden expandir-se fins arribar a tindre veu… i inclús decisió.
La pluma mestiza 