D’un subcampió en Xàtiva a un guanyador al Mundial
La vida està plena de casualitats. De segur que als amants de les dos rodes no se’ls passa per alt el nom d’un jove valencià que ara fa dos anys va debutar a la primera línia del motociclisme i va començar a llaurar-se un futur esperançador. A la casa de Jaume Masià (Algemesí, 2000), es respira en cada racó l’olor a roda cremada i a benzina. Una gran bandera on es pot llegir “Macaulay” –pel seu gran paregut amb el protagonista de la famosa saga “Solo en casa”- presideix el saló on, a més, també es poden veure els trofeus que el pilot ha anat aconseguint en la seua carrera. El més especial, sens dubte, el que el va coronar com al primer pilot ‘millenial’ –nascut en el segle XXI- en aconseguir guanyar en el Mundial. Ho mereixia des de feia temps, perquè molt es parlava d’eixe jove que en 2017 va debutar a Àustria, substituint a un dels pilots de la graella aconseguint una més que meritòria novena posició amb volta ràpida de la carrera i imposant el nou i vigent rècord de Moto3 en el circuit.
Parlàvem de que la vida està plena de casualitats, perquè si el primer somriure als llavis per una victòria li ha arribat a Jaume Masià en 2019 a Argentina, fa just ara 30 anys, son pare –també Jaume Masià- aconseguia a 9.961 kilòmetres de distància una meritòria segona posició en el Trofeu de Velocitat Fira d’Agost de Xàtiva, en la categoria 80 cc júnior. No cal explicar, per tant, d’on li ve al jove pilot d’Algemesí eixa passió per les dos rodes. Jaume Masià pare ens explica que a ell li va arribar des de ben menut, quan veia als seus avis amb les motos per a anar al camp. El seu germà major va ser un gran aficionat del motor, però no va arribar mai a competir. “En aquest esport no hi ha una edat determinada per a començar a córrer, i la família sempre es mostra un poc reticent. Recorde que ma mare en la meua primera carrera ja volia telefonar a la Policia. Jo vaig començar a competir amb 14 anys, amb vespinos, a “La Casita”, que era una pista en Alzira que pertanyia a Jorge Martínez Aspar. Ahi vam començar tots: els germans Calabuig, Bono… la quinta del 69 i del 70, que després vam córrer a Xàtiva, vam passar tots per allí”.
La primera carrera que va fer va ser precisament a Xàtiva. “Vam fer una moto ací al poble i al principi ningú volia muntar. Jo em vaig animar amb 15 anys. I vaig fer quart o quint en eixa carrera a Xàtiva”. En 1989 va aconseguir eixe pòdium que li va donar visibilitat i el va ajudar a afrontar les següents carreres amb major il·lusió. “Des d’aquella carrera vaig entendre que podia fer grans coses en eixe moment, perquè l’any anterior sempre estava per terra. Em deien que era prou impulsiu. Amb aquella primera moto prototip vaig fer un quint i dos quarts llocs en el meu primer any, però després, l’any següent va ser dur. No vaig tindre una preparació com tocava, i això es va notar. Xàtiva va ser el meu primer pòdium, i després van començar a caure molts”. En aquell moment Jaume Masià tenia 17 anys, i va estar pilotant fins als 21. “Quan ja vas a un campionat d’Espanya i a un Europeu ja comences a dependre dels patrocinadors, i en aquella època, per desgràcia, teníem a Aspar, a Julio Miralles, a Champi… i ells s’emportaven la gran majoria de patrocinadors. Nosaltres, per molt joves que fórem no teníem cap eixida ni ajuda. No hi havia Copes de promoció, i va ser una època molt dominada pels pilots valencians”.
Però, què recorda Jaume Masià del circuit urbà de Xàtiva? “Recorde que baixàvem fins a l’estació i pujàvem per una Avinguda plena d’arbres. L’any que jo vaig quedar segon va ser l’any en que asfaltaren aquella zona. A mi m’encantava. Les carreres de poble són asfalts difícils de gestionar, però el de Xàtiva tenia el seu encant: baixaves a l’estació, pujaves fins a l’Avinguda a tota pastilla… Eixa Avinguda semblava un gran premi, perquè era molt ampla, i de part a part plena de gent. Se’t posava la pell de gallina”. Masià destaca també l’adrenalina que suposava participar en la prova. “Després anaves a Aielo de Malferit, a Carcaixent… i hi havia ambient, però carreres històriques com les de Xàtiva o Cullera sempre eren especials”. Als següents anys va seguir participant a Xàtiva i inclús va arribar a competir en la categoria de 125 cc. A més, també va participar al Campionat Territorial, amb carreres a Montcada o Torrent –on va guanyar. L’últim any en actiu va competir el Campionat d’Espanya i va fer proves puntuables de l’Europeu a circuits com Jarama, Calafat o Jerez.
Jaume Masià fill reconeix que va arribar a sospesar realitzar alguna carrera urbana fa ja alguns anys. “Una vegada, quan tenia 11 anys i corria en 80, ens vam arribar a plantejar córrer a alguna ciutat, però teníem un manager que no ho va aconsellar, perquè són carreres més perilloses, i més a eixes edats. M’hauria agradat fer la de Cullera o la de Xàtiva, perquè alguns pilots del Mundial sí que l’han fet, però no es va donar la situació”. Jaume Masià pare reconeix que no és tan fàcil una carrera urbana si no es compta amb experiència. “Els asfalts canvien i has de saber on està el bony o el pas de vianants. A mi, hui per hui, córrer en supermotard em sembla una bogeria, perquè jo quan corria solia eixir volant”.
Jaume Masià fill també vola, però no ho fa pels aires, sinó sobre el circuit. El seu inici va ser molt més precoç que el de son pare, ja que als sis anys va fer a Benidorm la seua primera carrera del Territorial, perquè fins als 7 no podien entrar al Circuit Bancaixa. “Tot va començar abans dels sis anys, perquè gràcies a mon pare vam provar una moto xinesa. Lo curiós és que en un primer moment la que anava a córrer era la meua germana, no jo”. D’eixos inicis, el que més recorda és que gaudia molt més, inclús quan es baixava del vehicle. “Ara baixes i penses en com ha anat la sessió, com millorar la moto… jo he tingut la sort de viure les dos vessants, i per sort en Espanya i en València tenim un gran ambient”.
Reconeix Jaume Masià fill que, per a un Mundial, el més important és preparar-se físicament. “Jo ho faig al gimnàs, amb el meu entrenador, amb la bicicleta, i també en la moto. Combine els tres entrenaments, i com no hi ha molt de descans entre carrera i carrera, has d’intentar agafar la forma física en la pretemporada i tractar de mantenir-la durant la temporada”. En quant al seu primer Gran Premi, a Àustria, assegura que va ser la confirmació de que era un pilot ràpid i el trampolí cap al Mundial. “Vaig aprofitar l’oportunitat i potser és la carrera que més he gaudit en la meua vida. Ha suposat que estiga en el Mundial i poder fer una temporada completa. La recompensa a tot el treball realitzat”. De fet, el passat any 2018, el seu primer a Moto 3, Jaume Masià va rebre el premi a ‘Rookie’ (novell) de l’any.
Les lesions no li han permès mostrar tot el seu potencial, que és molt, però l’esforç ja comença a donar els seus fruits. Les seues aspiracions, les que tot pilot que disputa el Mundial té: ser campió del món. Però sempre des de la humilitat. “Amb treball i sort es pot aconseguir tot. I crec que estem en el camí”. També ho creu així son pare, que pensa que té la capacitat d’aconseguir coses importants. “Quan ell fa els podis i obté resultats, ho senc com si ho hagués fet jo. Ell és una versió més equilibrada i millorada del que jo era com a pilot”.
Com a pilot, Jaume Masià pare va triomfar a Xàtiva en 1989. El seu fill ho ha fet 30 anys després guanyant una carrera al Mundial de Motociclisme. La història de la família Masià ha pegat moltes voltes sobre les dos rodes.
I el millor és que encara queda molt que pilotar per davant.
(Article publicat a la revista del Trofeu de velocitat de Xàtiva a l’agost de 2019)
La pluma mestiza 